El llop de bon humor es va aixecar i preciós es va posar
una volta pel bosc va donar
Qui era el més guapo, a tothom va demanar
Jo som el més guapo, jo som el més elegant
Jo som el més xato, tothom me diu: "Ets un encant!"
Amb na Caputxeta es va trobar, una meduixeta li va semblar
Qui era el més guapo, li va demanar
"Vosté senyor llop!", -li va contestar
Amb el tres porquets es va trobar, grassonets li van semblar
Qui era el més guapo, els hi va demanar
"Vosté senyor llop!", -li van contestar
Jo som el més guapo, jo som el més elegant
Jo som el més xato, tothom me diu: "Ets un encant!"
Amb els set enanets es va trobar, petitonets li van semblar
Qui era el més guapo, els hi va demanar
"Vosté senyor llop!", -li van contestar
Amb na Blancaneus es va trobar, massa blanqueta li va semblar
Qui era el més guapo, li va demanar
"Vosté senyor llop", -li va contestar
Jo som el més guapo, jo som el més elegant
Jo som el més xato, tothom me diu: "Ets un encant!"
Amb un dragonet es va trobar, un ridícul cogombret li va semblar
Qui era el més guapo, li va demanar
"Mon pare senyor llop!", -li va contestar
"El meu pare em va ensenyar a escopir foc per aquí i per allà..."
Tot seguit al senyor llop va cremar
Com un pollastre al forn va quedar!
Ell era el més guapo, ell era el més elegant
Ell era el més xato, tothom li deia: "Ets un encant!"